Escola d'Escacs de Barcelona Javascript DHTML Drop Down Menu Powered by dhtml-menu-builder.com

EL JUGADOR DE L'ESCOLA JORGE ALBERTO RAMIREZ GUANYA EL II TORNEIG D'ESCACS ACTIUS DEL CLUB CATALUNYA

Data: 16/05/2013

 

( Crònica de Jordi Morcillo )

ELS JUGADORS AMATEURS POSEN L’ESPECTACLE

El passat diumenge 5 de maig el Casinet d’Hostafrancs va acollir la segona edició del renovat Open del Catalunya, que des de l’any passat ha adoptat un format d’un dia, a escacs actius. Enguany el torneig ha presentat dues modificacions destacables: la sala de joc ha estat el teatre del Casinet, espai ampli i més adequat que les sales del primer pis. I d’altra banda, la inscripció estava limitada a jugadors amb elo català per sota de 2350.

El format del torneig, per tant, passa a ser purament amateur. Els premis s’han retocat lleugerament a la baixa. Però això, lluny de ser un fre a la inscripció, ha estat un revulsiu: la participació real s’ha equilibrat a la de l’any passat (106 jugadors). Però a la pràctica, hi ha aspectes que deixen molt millors sensacions que el 2012:

- Les baixes a la primera ronda s’han minimitzat a només una, i avisada amb antel·lació.

- L’esperit de lluita s’ha mantingut de la primera a l’última ronda, i en cap moment s’han vist taules especulatives en menys de quinze jugades (i potser ni en menys de 30).

Sempre pot resultar atractiu comptar amb titulats internacionals als tornejos, però sempre i quan aportin el millor d’ells mateixos. L’experiència de l’any passat, amb moltes partides exemptes de lluita, va deixar un regust amarg i això ha fet repensar el torneig per a un públic molt més amateur. Podem dir, sense risc a equivocar-nos, que ha estat el torneig més net i pur que hem organitzat en molt de temps.


Jorge Alberto Ramírez s’imposa en un camí ple d’obstacles

La limitació d’elo ha fet pujar notablement la presència de jugadors entre 2200 i 2350, normalment escassa en aquest tipus de tornejos, ja que són un col·lectiu “en terra de ningú”, sense tram d’elo per disputar i amb minses possibilitats d’optar a la general. Fent un cop d’ull al rànking, el torneig era, en la seva part alta, realment dur, amb acreditats experts de semirràpides i alguns joves en franca progressió.

Les quatre rondes del matí no han clarificat la part alta, però si que han despenjat els dos únics MF del torneig: Javier García Jiménez i Raúl Omar González. En començar la tarda, el MC Felipe Porras s’ha convertit en el primer líder en solitari i per uns moments semblava el més ferm aspirant al torneig, però ha estat frenat per Pau Juan, el jugador més destacat de la pedrera del Catalunya.


A partir de llavors, s’han succeït les bufetades i els canvis en el liderat. El MC català del Malgrat Joan Martorell ha arribat líder a l’última ronda, amb 7/8, però per defensar aquest lloc havia de puntuar amb negres contra un dels rivals més durs del torneig, el CM Jorge Alberto Ramírez (Escola d’Escacs de Barcelona). El jugador mexicà, si bé no era el primer del rànquing, sí que era el jugador amb més elo FIDE i finalment ho ha demostrat. Victòria seva en la partida decisiva, acompanyada de taules de rivals directes (Daniel José i Raúl Omar González), li han donat un triomf al capdavall merescut: guanyar les quatre darreres rondes amb aquesta forta competència és prou argument per alçar-se amb el primer lloc.

Segon lloc al podi, també merescut, per a Joan Martorell, i tercer per a Joan Canal (Terrassa), que no ha perdut mai de vista les primeres taules i ha sabut refer-se de dues derrotes contra pronòstic. Amb els mateixos punts, però fora del podi han quedat el local Pau Juan i Raúl Omar González (SCC Sabadell), ambdós encara en zona de premis. I encara amb set punts – que dóna idea de la igualtat de la part alta – també hi ha Javier García (Barberà) i Daniel José (Andorra).


Trams i edats: lluita a tot arreu

En la classificació per trams, Francisco Moratinos (Espiga) ha fet bona la seva condició de jugador perillós a ritmes ràpids per endur-se el tram de 2000 a 2149. L’incansable Ricard Nadal (Escola d’Escacs de Barcelona) s’ha endut el de 1850 a 1999, tram que aviat ja no podrà jugar donada la seva progressió. I el sabadellenc Jordi Villa s’ha fet amb el primer lloc del tram de 1700-1849, com sempre un dels més disputats i incerts.

Domini incontestable de Juan Quero (el Prat) en la classificació de veterans, que enguany fixava el llindar als 65 anys. No obstant, Quero també s’hagués imposat en cas d’incloure també els majors de 60: sense anar més lluny el seu consogre Carles Severri, avui amb un ull a la partida i un altre a la promoció del seu llibre “El triunfo de los pequeños”, tot un èxit editorial del nostre petit món.

Llibert Céspedes (Tres Peons) ha guanyat un bonic duel a Joana Ros (Sant Boi) en la categoria sub-10. Gerard Ayats (Llinars V.) s’ha recuperat d’un mal inici per signar 3,5/4 a les darreres rondes i endur-se el premi al millor sub-12.

Més car estava el premi al millor sub-14, amb jugadors en gran forma. Aquí Max Orteu (Escola d’Escacs de Barcelona) ha guanyat un pols molt intens a Xavier Martínez (Tres Peons). Menys problemes ha tingut Marc Torrents (Peona i Peó) per endur-se un sub-16 amb poca competència.

La segona edició es tanca amb molt bones sensacions i una fórmula que funciona, i que pot funcionar més aplicant-hi petits retocs. Mentrestant, el torneig de partides lentes del club seguirà sent l’Open de Sants (enguany del 23 d’agost a l'1 de setembre), on hi tenim una petita part de responsabilitat. Però, tractant-se del torneig més gran d’Espanya, no és poca cosa..


( Reportatge tret de la web del C.E. Catalunya )